Conclusions del Congrés d'Educació Catòlica

El passat mes d’abril ha conclòs en València, el III Congrés Internacional d’Ensenyament i Educació Catòlica per al segle XXI, organitzat per la Universitat Catòlica "Sant Vicent Màrtir".
El cardenal Antonio Cañizares, durant la inauguració del Congrés va afirmar que l’escola catòlica ha de ser una escola revolucionaria i lliure, perquè el món necessita un canvi decisiu, sense el qual no té futur davant la ruptura moral, la pèrdua d’humanitat, del sentit de la vida i l’oblit de Déu. Front a la crisi de sentit i de veritat, l’escola catòlica no pot ser neutral, ha d’anar contracorrent ja que tot el que hi ha en el seu fonament no és lo que es duu hui en dia. Així, contribuirà a l’aparició d’una humanitat nova amb una síntesis entre raó i fe.
L’escola catòlica no ha de limitar-se a transmetre valors, sino que també ha d’ensenyar l’art de viure que està en la base de l’evangelització i, per a això, són necessaris mestres que no siguen sols ensenyants, sino, a més, testimoniatges d’aquest art de viure que volem oferir.
A més, en el Congrés s’ha arribat a les següents conclusions:
- La finalitat de l’educació cristiana és dur a l’ésser humà a la seua dignitat, a revestir-se de bones obres.
- La raó no pot ser el punt de vista suprem, si no que exigeix un diàleg amb la fe que sols pot fer-se des de l’educació cristiana.
- Les escoles cristianes han d’estructurar espais i temps per a sentir la Sagrada Escriptura i per a fer celebracions litúrgiques que porten a l’alumne a tindre experiències de Fe. Facilitar l’experiència religiosa al xiquet en l’edat infantil proporciona una nova dignitat i goig.
- L’escola cristiana ha de presentar models de vida, especialment, models bíblics, y ha de generar pensaments nobles respecte de la vida sexual.
- El xiquet necessita la combinació típicament cristiana d’educar amb tendresa i rigor. L’educació cristiana ha d’alliberar al jove d’una educació massa blana.
- Cal crear hàbits d’atenció i memòria en les diferents disciplines, perquè així es prepara el desenvolupament del judici moral. De fet, la repetició és, de vegades molt necessària. No cal tindre cap complex de repetir al xiquet insistentment: “açò no es fa”. El mal de la societat actual, és no saber ja quina cosa és moralment bona i moralment vàlida.
- Cal atendre l’educació de les emocions dels xiquets, cultivar les millors i evitar les negatives. Per a això, és necessari un sistema de creences molt assolit que done criteris clars perquè el xiquet puga reconèixer si la seua actuació és correcta o no. El xiquet té desig d’ordre.Finalment, cal presentar als alumnes metes elevades i no abandonar mai l’acompanyament dels xiquets.